 |
| Autor CARLES PORTA |
RESUM
Això de prendre decisions és ben fotut. On se n'ensenya? Qui te n'ensenya? Els pares? Els meus, no. A l'institut? no em va fer mai l'efecte que ningú m'ensenyés a prendre decisions; al contrari, sempre em sentia manat, dirigit, i cada vegada que tenia un criteri diferent, algú em picava la cresta i em recalcava que estava equivocat. Havia de fer allò que feia tothom, dir allò que deia tothom, posar als exàmens allò que deien exactament els llibres o que havien explicat els neures del professors. I t'adones que camines per la vida com un zombi, bé el millor és no adonar-te'n i anar seguint el corrent. Fins que trobes una pedra, o ja estàs fart de tantes pedres i llavors prens la decisió...
Os recomana aquest llibre:
Mireia Solaz i Agramunt de Confecció
El dia que vaig marxar, va ser el dia amb més mala sort del món...
Aquest llibre es molt entretingut i et mostra com pot mirar, de les persones que tens al costat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada